Les grafies de diferents veus que expressen idees diferents s’uneixen per expressar la fusió d’aquestes idees en un nou significat. Aquesta unió es pot donar en un sol mot, com comptagotes, o intercalant un guionet entre els elements constitutius, com guarda-roba, o conservant la grafia separada, com paper moneda. Els mots formats així són anomenats composts. Poden ésser formats per mots de qualsevol classe gramatical: dos noms (figaflor), dos adjectius (agredolç), dos verbs (alçaprem, potser), nom i adjectiu o viceversa (cellajunt, migdia), verb i qualsevol altra part de l’oració (capgirar, primfilar, a correcuita, propdit), preposició i nom (contrasenya), conjunció i adverbi (sinó), una oració (qui-sap-lo), etc. També poden acomplir qualsevol funció gramatical: nom (quefer), adjectiu (versemblant), verb (capficar), adverbi (sobretot), preposició (malgrat), conjunció (perquè), etc. La relació entre els elements constitutius és, com en la sintaxi, de coordinació (capgròs, capicua) i de subordinació (blat de moro). Alguns gramàtics consideren mots compostos els que tenen com a primer element un prefix, com arxi-conegut ( derivació). Algunes llengües, per exemple l’alemany entre les occidentals, tenen una gran vitalitat en la formació de mots composts.
f
Lingüística i sociolingüística