Segons el Codi Civil espanyol vigent, el contracte de compravenda obliga un dels contractants (venedor) a lliurar una cosa determinada, i l’altre (comprador) a pagar per aquella un cert preu en diners o amb un signe que els representi. En aquesta definició hi ha els elements que la doctrina atribueix a la compravenda: consentiment, cosa (tant corporal com incorporal, siguin drets o béns, mobles o immobles, presents o futurs) i preu. Els subjectes d’aquest contracte han de tenir capacitat legal per a obligar-se. El codi prohibeix la venda recíproca de béns entre marit i muller, si no hi ha separació d’aquests; tampoc els tutors no poden adquirir per compra els béns de la persona tutelada; igualment, els empleats públics, jutges, magistrats, secretaris de tribunals i jutjats, etc., no poden comprar —ni que sigui per subhasta— béns de l’estat, del municipi o de pobles i establiments públics.
El codi espanyol exigeix que la cosa objecte del contracte tingui existència determinada —real o possible— i que el comerç sigui lícit. El preu ha d’ésser veritable, determinat i pagat en diners (o amb un signe representatiu). El venedor està obligat a la conservació i al lliurament de la cosa, així com dels títols de propietat corresponents, a garantir la possessió pacífica i útil i a pagar les despeses de l’atorgament. El comprador, d’altra banda, ha de pagar el preu assenyalat, acollir la cosa venuda i satisfer les despeses necessàries i útils: de transports, d’escriptura (si no hi ha pacte contrari), de l’impost i d’inscripció en el registre de la propietat.
Hi ha diverses classes de compravenda: civil, la més corrent, mercantil, quan es tracta de coses mobles per revendre, amb ànim de lucre; voluntària, si espontàniament la vol el venedor, o necessària, si és imposada (per exemple, expropiació forçosa); pública (com el cas de subhasta) o privada; ordinària, si l’objecte es dona una sola vegada, o de subministrament, quan l’objecte ha d’ésser lliurat successivament i periòdica; i al comptat o a terminis, segons que el pagament sigui efectuat de cop o en lliuraments successius. Aquesta darrera modalitat s’ha estès avui dia molt considerablement, la qual ha fet que el gran públic pogués adquirir objectes de preu elevat.