Són fets amb premses especials i poden tenir formes molt variades segons la forma dels punxons i les matrius de la premsa. Els més corrents són cilíndrics amb bases planes o lleugerament convexes i, a vegades, són fesos per facilitar-ne la partició. A fi de fer possible la compressió i de facilitar-ne l’ús com a medicament, hom hi afegeix unes altres substàncies, anomenades excipients, les més importants de les quals són els lubrificants i els disgregants. Per a millorar-ne l’aspecte extern i fer-ne més fàcil la deglució, evitant-ne alhora el gust desagradable, hom els pot envernissar amb laques solubles o no solubles en el suc gàstric. En aquest darrer cas hom els anomena entèrics, perquè no es desfan fins a arribar al duodè. Recobrint la part del granulat que constitueix la base del comprimit, hom obté els d’efecte escalonat, els quals deixen el medicament en llibertat en un temps preestablert.
m
Farmàcia
Diferents tipus de comprimits