comtat de Besalú

Comtes de Besalú

Territori entorn de Besalú, regit per un comte i centrat en l’antic pagus de Besalú; comprenia, originàriament, la Garrotxa i alguns territoris veïns, des de Mogrony i Setcases (Ripollès) fins a Agullana i Figueres, a l’Alt Empordà, i Banyoles, al Gironès.

El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós. Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda. El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa. En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat. Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu fill Miró I el Jove (913-927), comte ja de Cerdanya (Miró II), Conflent i Berga. Aquest fet cabdal per a la història del comtat feu desviar Besalú del bloc de Girona, Barcelona i Osona i s’orientà vers el nucli de Cerdanya-Conflent. Fins el 988 Besalú, tot i tenir comtes propis, estigué vinculat a la casa de Cerdanya; Miró I fou succeït pel seu fill Guifré III de Besalú (mort el 957) i per Sunifred II de Cerdanya-Besalú (mort el 965). El comtat de Besalú (965-984) passà al germà d’aquest darrer, Miró II Bonfill, que fou bisbe de Girona. L’herència fou recollida per un altre germà, Oliba Cabreta, comte ja de Cerdanya-Conflent, que arribà a dominar territoris tan extensos com els del comte de Barcelona i guerrejà amb els veïns per tal d’engrandir-los; el 988 es retirà a Montecassino.

Comtat de Besalú

© fototeca.cat

La divisió dels dominis d’Oliba Cabreta donà lloc a l’aparició d’una dinastia pròpia i independent de comtes de Besalú. Bernat I Tallaferro (988-1020), fill gran d’Oliba Cabreta, obtingué el comtat de Besalú, juntament amb els pagus de Vallespir, Fenollet i Perapertusa, convertí la vila de Besalú en centre de la seva política i dels seus dominis i obtingué l’erecció d’un bisbat de Besalú. Vers el 1003, en deixar d’ésser Oliba comte de Berga i de Ripoll, cedí el darrer d’aquests dos territoris al seu germà Bernat de Besalú. Per a l’administració del territori hi hagué, almenys des del 1017, tres vescomtats: el de Besalú, després dit de vescomtat de Bas, el de Vallespir, després dit de vescomtat de Castellnou, i el de vescomtat de Fenollet. El succeí el seu fill Guillem I el Gras (1020-52). Després el comtat passà als seus dos fills, Guillem II Trunnus, que sembla que morí assassinat el 1066, i el piadós Bernat II (1066-1100), que ja governava conjuntament amb el seu germà. El 1077 aquest Bernat II, gran amic i protector de la reforma religiosa de Gregori VII, acollí a Besalú el concili de bisbes que sota la presidència del legat pontifici, Amat d’Oloron, s’havia reunit a Girona, d’on foren expulsats per l’arquebisbe de Narbona, Guifré, cosí del pare de Bernat II. El concili de Besalú introduí la reforma gregoriana amb la renovació dels cànons contra la simonia i el concubinat dels clergues. Bernat II oferí la majoria d’abadies del seu comtat al papa i als legats reformadors, que les uniren a cases religioses ultrapirinenques, especialment a Marsella i a Moissac. Bernat III, fill de Guillem II, estigué de primer sota la tutela del seu oncle Bernat II; més tard governà associat amb ell (1077-1111). Es casà amb Ximena, filla del comte Ramon Berenguer III i neta del Cid, que li aportà en dot el comtat d’Osona. Els comtes de Besalú i de Barcelona havien pactat la successió mútua en llurs comtats en el cas que morís un d’ells sense fills. Això s’esdevingué a la mort de Bernat III (1111), amb la qual cosa el comtat de Besalú i els territoris que en depenien passaren al seu sogre, unint-se així definitivament al comtat de Barcelona.

Hom sap que el comtat de Besalú disposà de moneda pròpia des de l’any 969, tot i que fins el 1020 només n'hi ha referències documentals. És probable que Bernat Tallaferro batés mancusos d’or. Posteriorment a aquest període, són coneguts tres tipus de diners de plata, encunyats entre el 1020 i el 1111. Els gravats d’encunys del comtat són considerats dels millors de l’art romànic. Al comtat de Besalú hi havia moltes de les abadies més importants de la Catalunya pirinenca central: Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Arles, Banyoles, Besalú, Camprodon i Sant Pau de Fenollet.