Comprenia la part de ponent del comtat i bisbat d’Osona a partir del Moianès i del Bages, i, gràcies a l’avenç de la reconquesta, la denominació s’estengué vers Anoia, la Segarra i l’Urgell. Tenia com a centre el pagus de Manresa, ben diferenciat del d’Osona a partir dels privilegis del rei Odó del 889 i el 890. Era una denominació d’un caràcter més locatiu que polític, puix que el seu territori fou considerat sempre una perllongació del comtat d’Osona. Els avenços d’aquest comtat vers les noves terres conquerides es fitaven amb torres de defensa dites manresanes (manresana). La denominació de comtat de Manresa anà desapareixent al s XII, i donà pas a diferents vegueries en els territoris de la seva antiga àrea d’atribució.