Es casà amb Maria d’Arkel, hereva del ducat de Geldern i del comtat de Zutphen, en els quals la succeí llur fill gran, Arnold (I). El fill segon continuà el llinatge i la casa comtal d’Egmont: Guillem (IV) d’Egmont (mort el 1483), segon comte d’Egmont, senyor de Buren (1472) i baró de Baer per la seva muller Waldburga de Moers. Llur fill Joan (III) d’Egmont (mort el 1516), tercer comte d’Egmont, fou stathouder d’Holanda, de Zelanda i de Frísia i fou avi de Lamoral (I) d'Egmont. El fill d’aquest, Lamoral (II) d’Egmont, vuitè comte (mort el 1617), vengué Egmont (1607) als Estats Generals, i fou besoncle de Felip (II) Lluís d'Egmont. En morir (1714) la filla d’aquest, Maria Clara d’Egmont, s’extingí el llinatge, els títols del qual passaren als seus descendents i als del seu marit, Niccolò Pigustelli, duc de Bisaccia, que es cognomenaren Egmont.