James Butler (1305-38) fou creat comte d’Ormonde per Eduard III d’Anglaterra. A partir d’aleshores els Ormonde ocuparen càrrecs d’importància en el govern anglès d’Irlanda i generalment foren lleials a la corona anglesa. Es destacaren entre ells James (1392-1452), dit el Comte blanc, quart en el títol, estudiós, guerrer i antiquari, i Thomas (1532-1614), desè comte (el Comte negre), que, educat en el protestantisme a la cort anglesa, combaté a favor d’Anglaterra contra els revoltats de la pròpia terra. James Butler (1610-88), dotzè comte i primer duc d’Ormonde (1682), tingué un paper destacat a la guerra civil entre Carles I i el parlament i fou membre del consell del futur Carles II; governador general d’Irlanda (1662), feu vigorosos esforços per encoratjar el comerç i la indústria irlandesos. El seu net James Butler (1665-1745), segon duc d’Ormonde, fou un dels homes més poderosos de l’administració tory a Anglaterra, participà en les guerres de Guillem III (1689-1702), serví després la reina Anna (1702-14) i fou governador general d’Irlanda (1703-07 i 1710-13); cap de les forces britàniques que lluitaren a la guerra de Successió, a la península Ibèrica (1711), en substitució de John Churchill, duc de Marlborough, rebé instruccions secretes de no unir-se a l’ofensiva aliada a causa d’un pacte —desconegut pels altres aliats— del govern tory amb el govern francès.