comtat palatí de Chester

Territori feudal anglès el primer titular del qual fou Hugh (mort el 1110), vescomte d’Avranches, nomenat el 1071 per Guillem I.

Els comtes de Chester tingueren una gran influència al país i arribaren a posseir més de vint comtats. Ranulf de Germons (mort el 1153) fou el cap dels rebels a la batalla de Lincoln Fair (1141) contra Esteve I. El seu fill Hugh de Kevelioc (mort el 1181) es rebel·là contra Enric II (1173) i fou succeït pel seu fill Ranulf de Blundeville (mort el 1232), el qual s’intitulà maritale nomine duc de Bretanya i comte de Richmond. Lleial a Enric III, aquest el recompensà amb el comtat de Lincoln (1217). Anà a les croades i es distingí a Damiata (1218). A la seva mort, foren repartides entre les quatre filles les seves enormes possessions, i el comtat de Chester passà al seu nebot John, dit l' Escocès , comte de Huntingdon. El 1241 fou annexat a la corona anglesa i Enric III el donà (1254) al seu hereu, Eduard, i des d’aleshores anà vinculat als hereus del rei juntament amb el principat de Gal·les.