Els comtes de Chester tingueren una gran influència al país i arribaren a posseir més de vint comtats. Ranulf de Germons (mort el 1153) fou el cap dels rebels a la batalla de Lincoln Fair (1141) contra Esteve I. El seu fill Hugh de Kevelioc (mort el 1181) es rebel·là contra Enric II (1173) i fou succeït pel seu fill Ranulf de Blundeville (mort el 1232), el qual s’intitulà maritale nomine duc de Bretanya i comte de Richmond. Lleial a Enric III, aquest el recompensà amb el comtat de Lincoln (1217). Anà a les croades i es distingí a Damiata (1218). A la seva mort, foren repartides entre les quatre filles les seves enormes possessions, i el comtat de Chester passà al seu nebot John, dit l' Escocès , comte de Huntingdon. El 1241 fou annexat a la corona anglesa i Enric III el donà (1254) al seu hereu, Eduard, i des d’aleshores anà vinculat als hereus del rei juntament amb el principat de Gal·les.