En el Baix Imperi el comes era un acompanyant de l’emperador i sovint tenia càrrecs administratius o militars, tant a la cort com a les províncies. Normalment els comtes-governadors foren sobreposats a les autoritats civils i a les romanes i llurs poders anaren augmentant a mesura que declinaven les institucions imperials i creixia la inestabilitat general; només l’Església s’escapà moltes vegades a l’autoritat comtal. L’imperi Bizantí conservà aquest funcionari fins al segle X. Des del segle VII fou atorgat amb molta facilitat i passà a significar genèricament un càrrec. Els pobles germànics assimilaren el comes romà a llurs institucions i li atribuïren funcions militars i civils, fins aleshores ben diferenciades. A l’alta edat mitjana hi havia dues categories de comte: el comte palatí, que residia a la cort, ocupava càrrecs administratius del palau i del regne, assessorava el rei i sovint actuava com a ambaixador, i el comes rei militaris o comes civitatis, que era enviat a governar les províncies, les ciutats o les tropes frontereres. Al territori català l’organització comtal del període romà continuà amb els visigots. Consta l’existència d’un comte Veila, probablement de Barcelona, on morí assassinat el 511. Alguns dels càrrecs comtals palatins hi semblen haver tingut tardanament una jurisdicció territorial restringida, com en el cas d’Escipió, que apareix com a comte del patrimoni de la Tarraconense el 592.
m
Història