Ambaixador a Turquia (1754-68) i a Suècia (1771-74), on sostingué el triomf antinobiliari de Gustau III, contribuí a millorar la situació de França després de la guerra dels Set Anys. Ministre d’afers estrangers (1774-87) i hostil a Anglaterra, afavorí la independència dels EUA i féu caure Turgot, que s’hi oposava (1776). Fou un dels artífexs dels tractats de Versalles del 1783 i s’alià amb Espanya i els EUA contra Anglaterra.