comunicació

f

Lingüística i sociolingüística

Relació social establerta entre un emissor i un receptor, consistent en el pas d’informació del primer al segon per mitjà del signe lingüístic.

Segons Jakobson, en la comunicació lingüística intervenen sis elements, cadascun dels quals té una funció corresponent: emissor (funció emotiva), context (referencial), missatge (poètica), contacte (fàctica), codi (metalingüística) i receptor (conativa). En un acte de comunicació són presents sempre aquests sis elements i, per tant, hi són combinades totes sis funcions, bé que en cada cas concret en predomina una sobre les altres.