La font, o punt d’origen, pot ésser de natura individual o col·lectiva, i en aquest cas es produeix en un pla d’organització i en nom d’aquesta, tot i que hom l’exterioritzi mitjançant una acció humana individual. El missatge, que conté l’objecte de la comunicació, i a través del qual hom cerca la consecució d’una finalitat concreta, es compon de signes ( signe) o símbols ( símbol). La comunicació es materialitza en el missatge servint-se, ordinàriament, de mitjans de comunicació auditius, visuals (siguin escrits o no) o tàctils i, en general, per qualsevol forma, senyal o mitjà susceptible d’ésser interpretat. La manera com el missatge és concebut, exterioritzat, transmès, rebut i interpretat en determina sovint l’efectivitat; així mateix, tot i que es pot dir que és una unitat inseparable, cal distingir sempre que hom pugui entre el seu fons i la seva forma, car ambdós hi tenen un paper essencial. Perquè la comunicació sigui efectiva cal que l’actitud del destinatari sigui sociològicament, ideològicament i psicològicament receptiva, car altrament és difícil que es produeixi la seva aprehensió, la interpretació i la posterior acceptació o refús. La comunicació té un paper important en l’exercici de les diverses branques de la sociologia, per exemple, el que representa en funció de les classes socials, en relació amb l’exercici del poder polític i amb l’origen i desenvolupament de les ideologies, o respecte a l’educació i a la formació permanent dels ciutadans, a llur progrés cultural, llur oci, llurs opcions religioses o existencials, etc. Filosòficament el problema de la comunicació o, dit d’una altra manera, del coneixement d’altri ha estat sempre objecte de reflexió. Plató i Sèneca parlen de l' amistat com de l’element més pur de la relació interpersonal. Kant s’ha referit al respecte , i Max Scheler, a la simpatia . Jaspers diu que la comunicació es manifesta com a consciència individual (que coincideix amb el fet d’ésser membre d’una comunitat), com a oposició d’un jo a un altre, com a aspiració a una transcendència objectiva. Martin Buber n'ha parlat en estudiar el diàleg, i ha dit que es dóna en la relació entre el tu i el jo, i que el diàleg és autèntic quan la comunicació cristal·litza en una relació viva entre persones com a tals.
f
Sociologia
Filosofia