És d’ús molt senzill, només cal apropar els dispositius perquè es produeixi la connexió i la transmissió de dades. Aquesta tecnologia pot aplicar-se a l’intercanvi de dades entre dispositius portables, com ara telèfons mòbils, càmeres de fotografia digitals o rellotges.
També es pot utilitzar en sistemes de pagament sense contacte, per mitjà del telèfon mòbil. Es tracta d’una evolució dels sistemes d’identificació per radiofreqüència (RFID) i està descrita per la norma ISO/IEC 18092. Fa ús de la banda de 13,56 MHz i permet una velocitat de transferència de fins a 424 kbits per segon.
Permet dos tipus de funcionament: actiu i passiu. En el mode actiu és habitual que ambdós dispositius disposin d’una font d’alimentació, i cadascun d’ells genera el camp per transmetre les seves dades. En el mode passiu, només el dispositiu que inicia la comunicació genera el camp electromagnètic. L’altre aprofita l’energia d’aquest camp per a funcionar.