L’organisme municipal de la ciutat o vila, cap de la comunitat, regia ensems aquesta, fet que no excloïa l’existència d’organismes administratius d’àmbit local als pobles o parròquies inclosos dins el terme. Originàries de l’època repobladora del s XII, adquiriren importància durant la baixa edat mitjana a Castella la Nova i a Aragó. Les comunitats aragoneses de Calataiud, Daroca i Terol, des del regnat de Jaume II tingueren representació pròpia a les corts, diferent de la de la ciutat o vila respectiva. Amb tot, la corona procurà de dissoldre aquestes organitzacions amb l’atorgament de privilegis municipals a les poblacions del terme per tal que se n'independitzessin; desaparegueren amb els decrets de Nova Planta (1707). Mantingueren sempre un caire antiaristocràtic.
f
Història