El seu objectiu és assolir un mercat comú que hauria de conduir en el futur a la unió política. S’estructura en blocs regionals i hi ha països que formen part de més d’un bloc. Per tal d’arribar a la unió econòmica, s’ha establert un pla en diverses fases que ha de seguir cadascun dels blocs. En les primeres fases es pretén aconseguir el desenvolupament econòmic del continent mitjançant l’establiment de zones de lliure comerç i tractats d’ajuda mútua. Els blocs són els següents: la Comunitat d’Estats del Sahel, creada el 1998 i formada per 25 països que envolten el Sàhara; el Mercat Comú de l’Àfrica Oriental i Austral, format per 20 països i que ja disposa d’una àrea de lliure comerç parcial; la Comunitat de l’Àfrica de l’Est, creada el 1967, dissolta el 1977 i tornada a crear el 2000, formada per 5 membres que han creat una unió duanera; la Comunitat Econòmica de l’Àfrica Central, formada per 12 països, la integració de la qual és més lenta que la d’altres blocs per les guerres de la regió dels Grans Llacs; la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental, que avança cap a la lliure circulació de mercaderies i persones, així com a la unió monetària dels estats de la zona; l’Autoritat Intergovernamental per al Desenvolupament, formada pels 5 països de l’anomenada Banya d’Àfrica i que sorgí com a conseqüència de la fam i les catàstrofes naturals en aquesta regió al final del segle XX, i la Comunitat per al Desenvolupament de l’Àfrica Austral, que busca la cooperació econòmica i política de la meitat sud del continent i està formada per 15 membres. Finalment, hi ha la Unió del Magrib Àrab, tot i que no participa plenament de la Comunitat Econòmica Africana per l’oposició del Marroc.