La seu del secretariat és a Gaborone (Botswana). Tingué els seus orígens en la Conferència per a la Coordinació del Desenvolupament de l’Àfrica del Sud, creada el 1980 per Lesotho, Botswana, Zàmbia, Zimbàbue, Tanzània, Angola, Moçambic, Swazilàndia (actual Eswatini) i Malawi amb la finalitat de reduir la seva dependència econòmica de la Sud-àfrica de l’apartheid. Posteriorment s’hi han afegit la República Democràtica del Congo, Maurici, Namíbia i Seychelles. El 1993 es transformà de conferència a comunitat i adoptà el nom actual. El 1994, la República de Sud-àfrica ingressà a l’organisme i dinamitzà notablement el funcionament d’aquesta comunitat, que esdevingué un veritable motor del desenvolupament regional. A més dels objectius de caràcter econòmic, aquest mateix any fou aprovada la creació d’una força de desplegament ràpid per tal de preservar l’estabilitat a la regió, bé que la crisi de la República Democràtica del Congo enfrontà els estats membres del SADC al voltant de l’oportunitat d’una intervenció. El setembre del 2000 entrà en vigor la zona de lliure comerç del SADC, basada en la preexistent Unió Duanera Sud-africana, que incloïa Sud-àfrica, Botswana, Lesotho, Namíbia i Eswatini. La zona de lliure comerç preveia la reducció gradual dels aranzels. Zàmbia, Angola, la República Democràtica del Congo i les Seychelles posposaren la seva adhesió. El desembre del 2003 la SADC s’enfrontà amb el Commonwealth per la suspensió de Zimbàbue d’aquella organització a causa de les expropiacions de terres dels grangers blancs decretades pel president Mugabe.