Nascut amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, el fenomen de concentració és condició indispensable i el tret més destacat de l’actual organització industrial, puix que amb la revolució tecnològica s’encareix el cos d’adquisició de l’equip industrial, hom utilitza maquinària de grans dimensions i la indústria requereix una gran massa de capital en actiu, un augment de mà d’obra i una producció a gran escala. Amb la concentració industrial s’alteren els trets més destacats del sistema capitalista: és incomplerta la llei de la lliure competència, desapareix la indústria de tipus familiar, substituïda per les grans societats anònimes, propietat d’un elevat nombre d’accionistes, i la figura determinant del propietari és substituïda per la del mànager. Hom parla de concentració horitzontal per a designar la unió de diverses empreses o fàbriques amb el mateix tipus de producció industrial; la concentració vertical , per contra, suposa la unió d’empreses amb produccions complementàries. Figures destacades de concentració industrial són els trusts, els holdings i els càrtels, que arriben a exercir un paper no solament econòmic, sinó també polític, en el desenvolupament d’un país. La concentració industrial deriva en monopoli i té una posició força avantatjosa en relació amb la competència.
f
Economia