concentració parcel·lària

f

Economia

Agronomia

Assignació, feta als propietaris de parcel·les de dimensions reduïdes, d’una superfície equivalent (en classe de terra i conreu) a la que posseïen anteriorment.

Amb la política de concentració hom intenta de posar remei als mals d’una parcel·lació excessiva, en racionalitzar l’explotació agrícola i l’augment dels rendiments i en augmentar el rendiment de la terra. El 1952 fou promulgada a Espanya, amb caràcter experimental, la primera llei de concentració parcel·lària, establerta definitivament el 1955.