Concepció G. Maluquer

Concepció González i Maluquer
(Salàs, Pallars Jussà, 7 d’agost de 1914 — Barcelona, 19 d’abril de 2004)

Forma amb què signava l’escriptora Concepció González i Maluquer.

Estudià magisteri i exercí de mestra després d’un parèntesi a la postguerra. Aquests anys assistí a vetllades poètiques, on coincidí amb els escriptors Carles Sindreu i Aurora Bertrana, entre d’altres. Es donà a conèixer com a poeta amb La creu dels vents (1959, premi Ciutat de Barcelona 1957) i La ciutat i les hores (1960), poemaris centrats en la gent i el paisatge de Barcelona. A partir dels anys seixanta es dedicà al conreu de la narrativa, entre realista i costumista, amb Dues cases (1961, premi Joan Santamaria 1960), i de la novel·la, amb una marcada orientació realista i un interès pel retrat de la societat contemporània i la introspecció dels personatges, tot dibuixant un itinerari geogràfic i social per la Catalunya dels anys seixanta: Barcelona, l’interior, el Pallars i les viles costaneres, en relació amb l’impacte de la Guerra Civil i del seu contacte amb l’exterior.

Després de Parèntesi (1963), li arribà la consagració com a novel·lista amb Gent del Sud (1964), sobre el tema de l’emigració, seguida de Què s’ha fet d’en Pere Cots? (1966), Aigua tèrbola (1967), situada en una ciutat industrial de l’interior de Catalunya, i Gent del Nord (1971), sobre l’impacte del primer turisme a la costa catalana. El 1991 recuperà la poesia amb la publicació de Làscaris, princesa grega, comtessa del Pallars i pòstumament (2005) s’edità el recull de poemes Pallareses. Gran part de la seva obra restà inèdita: els poemes llargs L’àngel rebel, amb el qual guanyà el premi Joan Maragall dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de París del 1959, Currículum vitae, guanyador dels Jocs Florals de Perpinyà 1956, els reculls Cançons d’orat i altres veus, Miralls i prismes, Vint cançons a l’amor perdut, Xec-Mat, la novel·la Crim als 90 i els reculls de contes Aigua avall, Benaurats i Meridians i paral·lels.