Concha Piquer

Concepció Piquer i López
Conchita Piquer
Conxita Piquer
(València, 8 de desembre de 1908 — Madrid, 12 de desembre de 1990)

Concha Piquer

© Fototeca.cat

Nom amb què era coneguda la cupletista i actriu Concepció Piquer i López.

Començà a cantar en locals de la seva ciutat natal. Emprà el nom artístic Conchita Piquer. El compositor Manuel Penella, dedicat al món de la comèdia musical i la revista, fou qui la descobrí i la contractà per fer una gira per Mèxic, gira que començà el 1922. Per a ella Penella escriví diverses cançons, entre les quals La maredeueta. Abans d’anar a Mèxic, però, Piquer actuà a Nova York i l’èxit obtingut fou tal que se suspengué el projecte mexicà i restà durant cinc anys als Estats Units. El 1927 tornà a Europa i actuà a Madrid, Sevilla, Màlaga i altres ciutats de l’Estat espanyol. Intervingué en diverses pel·lícules, com El negro que tenía el alma blanca (1927, de Benito Perojo), La Dolores (1940, de Florián Rey) o Filigrana (1949, de Luis Marquina), entre d’altres.

Assolí èxits amb cançons en castellà, de caràcter sentimental i sovint amb elements folklòrics andalusos. Entre els èxits més destacats figuren TatuajeLa Parrala, Eugenia de Montijo, La otra, La niña de la estación i María de las Mercedes. Es convertí en una de les cantants en castellà més populars de l’Estat espanyol, i fou, com altres cantants de l’època, promocionada pel règim franquista. El 1958, després de patir un problema a les cordes vocals, decidí retirar-se dels escenaris.

La seva filla Concha Márquez Piquer (Buenos Aires, 31 de desembre de 1945 – Madrid, 18 d’octubre de 2021), fruit del seu matrimoni amb el torero Antonio Márquez Serrano (Madrid, 23 d’abril de 1899 – 14 de novembre de 1988), que prengué l’alternativa a Barcelona el 1921, seguí les seves passes en el món de la cançó.