Estudià dansa clàssica i debutà com a ballarina. El 1954 es donà a conèixer en el teatre i el cinema, on protagonitzà preferentment revistes i comèdies, si bé amb freqüència interpreta també papers dramàtics.
Intervingué, entre d’altres, en els films, La fierecilla domada (1955) d’A. Román, Las chicas de la Cruz Roja (1958) de R.J. Salvia, Muchachas en vacaciones (1958), de José María Elorrieta, No encontré rosas para mi madre (1972) de F.d’A. Rovira-Beleta, El love feroz (1973) de J.L. García Sánchez, Tormento (1974) de P. Olea, que li valgué un premi Fotogramas de Plata, Las largas vacaciones del 36 (1976) de J. Camino i La colmena (1982) de M. Camus, La hora bruja (1985), de Jaime de Armiñán, premi a la millor actriu al festival de Valladolid, El oro de Moscú (2003) i La daga de Rasputín (2011), de Jesús Bonilla; Esquilache (1989), de Josefina Molina, Más allá del Jardín (1996), de Pedro Olea, París Tombuctú (1999), de L. Garcia Berlanga, Bienvenido a casa (2005), de David Trueba i Chuecatown (2009), de Juan Flahn.
Debutà a la televisió als anys seixanta en el programa de teatre Estudio 1, de Televisión Española, i sobresortí sobretot en el telefim Teresa de Jesús (1984), de Josefina Molina, per la qual guanyà el Fotogramas de Plata, i sèries de televisió com Herederos (2007-09), Gran Hotel (2011-13, premi Ondas), Bajo sospecha (2016), Velvet (2016) i Las Chicas del cable (2017-2018), entre moltes altres.
Fou molt destacable la seva activitat teatral. Obtingué els premis Fotogramas de Plata per Yo me bajo en la próxima, ¿y usted? (1981), d’Adolf Marsillach, Carmen, Carmen (1988) i La truhana (1992), d’Antonio Gala i La vida por delante (2009), de Josep Maria Pou.
La seva trajectòria professional fou reconeguda, entre d’altres, amb els premis del Festival de Màlaga (2008), TP de Oro (2008), Sant Jordi (2009), Goya (2013), de l’Acadèmia del Cinema Català (2013), Espiga d’Honor del Festival de Valladolid (2013) i Max d’Honor (2019).