concerto grosso
*

m
Música

Forma musical en la qual els instruments o les veus rivalitzen a executar cadascun una part important que pot ésser considerada com a principal.

L’orquestra és dividida en dos grups: d’una banda, els dels solistes o concertino i, de l’altra, el ripieno o tutti, és a dir, la massa orquestral. Els primers exemples coneguts són els de Stradella (1682), però el veritable organitzador fou A. Corelli (1653-1713). El concerto grosso és ordenat segons el pla de la sonata preclàssica. Suplantat en acceptació per la simfonia, retrobà al s. XX el favor dels compositors (Stravinskij, Bartók, Martinů).