Hi foren deposats Benet XIII i Gregori XII i hi fou elegit Alexandre V. El concili durà del 25 de març fins al 7 d’agost i celebrà 23 sessions.
La convocatòria fou l’aplicació de la teoria conciliarista (conciliarisme) per posar fi al Cisma d’Occident.
L’ambaixada de Benet XIII, enviada per negociar el seu reconeixement, era formada per l’arquebisbe de Tarragona, el governador de Catalunya (Guerau de Cervelló), Esperandéu Cardona, Vidal de Blanes i Pere Barret, i no obtingué cap resultat. S'adheriren al concili França, Navarra, Milà i part d’Alemanya, que acceptaren el nou papa.
A partir d’aquest moment la cristiandat restà dividida en tres obediències: Roma, Avinyó, Pisa.