Fou el més important dels concilis medievals, per tal com marcà l’apogeu de l’autoritat política i religiosa del papat. Tractà de la futura croada (la cinquena, 1217), afavorí la croada albigesa i intensificà la lluita contra el catarisme. Confirmà la decisió del concili de Montpeller de desposseir Ramon IV de les seves terres llenguadocianes. Redactà una fórmula de fe on apareix per primera vegada oficialment el mot “transsubstanciació”. Establí l’obligatorietat de la confessió anual i de la comunió pasqual. Condemnà les doctrines de Joaquim de Fiore. Reconegué al patriarcat de Constantinoble el primer lloc després del de Roma.