concòrdia

f
Història

Entesa entre diverses poblacions reials o senyorials per tal de fer cara, amb una sola organització de milícia, a bandolers, lladres i altres malfactors.

Les concòrdies o unions (unió) sovintejaren molt i foren l’arma més eficaç durant els s. XVI i XVII, al Principat de Catalunya, per lluitar contra els bandolers.