concret
| concreta

adj
Lògica

Dit d’un terme que designa un subjecte real, i no una qualitat o una relació en si mateixa.

S'oposa a abstracte. Equival a específic, particular. En la lògica lul·liana, els concrets són les tres modalitats (agent, acte i pacient) que integren una propietat abstracta completa.