concupiscència

concupiscencia (es), concupiscence (en)

f

Cristianisme

Tendència espontània, prèvia a l’opció lliure, que inclina la voluntat vers un bé parcial.

Sant Agustí en féu resultat del pecat original. Però com que, àdhuc batejat, l’home continua subjecte a la concupiscència, els reformadors en conclogueren que el cristià, justificat, continuava essent pecador. El concili de Trento declarà que la concupiscència no era pecat, malgrat que en provenia i hi portava.