condecoració

f
Numismàtica i sigil·lografia

Insígnia, marca d’honor, com una medalla, o una creu, una cinta, una estrella, una placa, etc, per a ésser portada sobre la persona, generalment al pit.

Hom la pot concedir, individualment o col·lectiva, a militars o civils, homes, dones o institucions com a premi per algun servei o mèrit notable o per a perpetuar un fet històric important. Originàriament i a Roma, fou un premi al valor militar. Aquesta tradició continuà en les monarquies medievals i ha perdurat fins avui. La seva concessió constitueix una prerrogativa dels caps d’estat o dels governs i el seu ús és emparat i regulat per les distintes legislacions. Hom sol distingir-les dels ordes (civils o militars), generalment d’origen cavalleresc. Exemples de condecoracions, al Principat, són la Medalla del Bruc (1909) i la Medalla dels Setges de Girona (1910), i al País Valencià, la Creu de Castella. De l’any 1978 ençà, la Generalitat de Catalunya ha creat o rehabilitat diverses condecoracions, com és ara: la Medalla de la Generalitat de Catalunya amb categories d’or, d’argent i de bronze, instituïda l’any 1978 per distingir els mereixements en l’increment i la difusió del patrimoni artístic i cultural català; la Creu de Sant Jordi, creada l’any 1981 per distingir els mèrits en l’actuació cultural, científica, empresarial o professional i la Medalla President Macià, rehabilitada el 1981, i la Placa President Macià, creada el mateix any, per distingir l’esforç en l’activitat econòmica.