En relació amb el sistema físic emprat per a la condensació, hi ha dos tipus de condensadors: condensador de mescla, en el qual el flux ascendent de vapors a condensar és ruixat amb un líquid fred, generalment aigua, i en el qual la sortida d’aquest líquid arrossega el condensat, i condensador de superfície, aparell en què el vapor a condensar i el fluid fred són separats per una paret. El tipus més senzill consta d’un serpentí, per l’interior del qual circula el vapor a condensar, muntat dins un dipòsit pel qual circula aigua freda. Els models més generalment utilitzats són els de tipus de feix tubular. Els condensadors són emprats en centrals tèrmiques de producció d’energia, per a disminuir la contrapressió de descàrrega de les turbines, de manera que hi hagi el màxim canvi d’entalpia en la conversió de calor a treball. Són emprats també per a recuperar l’aigua de calderes, a fi que els circuits de vapor siguin tancats, amb la qual cosa disminueix el consum d’aigua tractada a la caldera. La indústria química utilitza una gran quantitat de condensadors, sobretot en les operacions de destil·lació, bé per a obtenir i fer recircular els vapors de sortida al cap de la columna, bé per a recuperar vapors despresos d’un reactor durant la reacció. En molts casos el vapor a condensar és utilitzat com a mitjà calorífic, a causa de la gran quantitat de calor (calor latent) que pot desprendre en condensar-se.
m
Física