condicionament

m

Psicologia

Modificació del comportament, pròpia dels éssers amb capacitat d’aprenentatge, en funció de l’experiència.

Aquesta conducta és constituïda pel conjunt de respostes als diversos estímuls ambientals. En els organismes superiors —mamífers, éssers humans— la majoria d’aquestes respostes són apreses. Hom distingeix entre el condicionament clàssic i el condicionament operant . El primer es refereix a la conducta neurovegetativa, emocional i afectiva, i el segon explica la conducta relacionada amb la resolució de situacions problemàtiques.