La insuficient documentació fòssil, escassament representada al Paleocè de la major part dels continents, fa difícil una classificació àmpliament acceptada. Segons la classificació de Van Valen (1966), el subordre Arctocyonia inclouria les subfamílies basals de tot el conjunt d’ungulats i establiria el subordre Mesonychia en l’origen dels cetacis. Actualment es considera que aquest tàxon és parafilètic, definit a partir de plesiomorfies. Així, el terme condilartre s’empra informalment per a incloure les formes d’ungulats primitius del principi del Terciari. A banda dels Mesonychidae , que es troben emparentats amb els cetacis (balenes, dofins, etc), les relacions filogenètiques entre la resta de condilartres són incertes. Algunes alternatives consideren cadascun d’aquests ungulats arcaics com a incertae sedis , o relacionen cada tàxon amb altres ungulats més derivats. L’estudi recent de noves restes de condilartres del grup Apheliscinae de l’Eocè inferior trobades a Wyoming (Estats Units) relaciona filogenèticament aquest tàxon amb les musaranyes del grup Macroscelidea i, indirectament, amb els Proboscidea (elefants) i els Hyracoidea (hiraxes). Aquests tàxons s’inclouen dins del clade Afrotheria i la troballa de la forma nord-americana resta suport a un origen africà d’aquests animals.
m
pl
Paleontologia