conducció

f
Construcció i obres públiques

Conjunt dels conductes i accessoris que, disposats adequadament, constitueixen una instal·lació lineal o una xarxa per al transport i la distribució d’un fluid.

Segons la pressió que exerceix el fluid en el conducte, hom distingeix les conduccions lliures , generalment formades per canals, túnels, tubs, etc, en les quals un pendent mínim, constant per a tots els punts del seu recorregut, permet la circulació del fluid per gravetat, i les conduccions forçades , normalment canonades, en les quals el fluid circula a pressió passant per canvis de pendent i sifons, mitjançant l’acció d’una bomba (com en els oleoductes, les calefaccions, etc) o l’acció de la gravetat, produïda per un fort desnivell (com en la distribució de les aigües potables).