A diferència dels reformats, la teologia catòlica, bo i mantenint el caràcter revelador de les veritats de fe, insisteix en la necessitat d’una raonabilitat (comprensió objectiva i, fins a un cert punt, racional per part de l’home) del contingut de la revelació. I fins i tot hom parla d’un coneixement natural sobre l’existència de Déu i sobre les propietats i els atributs de l’essència divina, especificats tradicionalment per la teodicea o teologia natural. Actualment, però, catòlics i protestants han deixat de mantenir llurs posicions antagòniques, en el sentit que entre els primers hom relativitza la importància i àdhuc la validesa d’aquest coneixement natural de Déu, i entre els teòlegs de la Reforma hom reconeix la conveniència d’un esforç de raonabilitat de la fe; esforç, però, sempre interior i subordinat a la fe mateixa. En aquest sentit hom parla d’una fides quaerens intellectum (una fe que cerca una comprensió humana dels seus continguts) o també del coneixement per connaturalitat que la mateixa fe suscita en el creient, i en virtut del qual aquest, com a home, interioritza la revelació.
m
Cristianisme