Situació i presentació
És al N de la Conca de Barberà, situat dins el sector segarrenc de la comarca. Limita amb el terme de Savallà del Comtat (N), Santa Coloma de Queralt (NE), les Piles (E), Sarral, Rocafort de Queralt i Forès (S), Passanant (W) i Vallfogona de Riucorb (NW). El terme, d’una altitud mitjana que ultrapassa els 650 m, és típicament segarrenc. A la seva banda ponentina es troben les elevacions més altes: la Cogulla (889 m), serra de Cantallops —el Pla de Maria (895 m)— i l’Acensada (750 m). Al N hi ha els contraforts de la Serra Teixonera (848 m), ja al terme de Savallà, amb la punta de Cantallops al límit termenal.
El territori és estructurat per una xarxa de valls: les rieres de Forès o del Fonoll i de Saladern, que duen les seves aigües al Riu Corb, i la riera de Torlanda, que les porta al rierol de Rocafort, que es barreja amb el riu de Vallverd després d’aquella població. Travessa el terme en direcció NW la riera de Saladern o de Conesa que, formada per la de les Planes o de les Hortes i pels barrancs de la Canal i de les Escodines, passa entre la Serra Teixonera i la Cogulla, per la quadra de Saladern, i desemboca amb el nom de riera de Saniol al Riu Corb al terme de Vallfogona, a l’indret del Molí de la Cadena.
El poble de Conesa queda comunicat per carreteres locals amb Rocafort de Queralt, les Piles, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb. Altres vies menors arriben fins a Santa Coloma de Queralt (a l’E) i a Forès (al SW). El nom de Conesa és, segons Sanchis Guarner, d’arrel mossàrab (kunaisa) i significa “esglesiola” cristiana. Segons altres versions, el nom és d’origen llatí, i prové de iou condensa, equivalent a “gran frondositat” i faria referència a l’espessor dels boscos que antigament hi havia a la contrada.
La població i l’economia
El primer fogatge del 1365 assigna a Conesa 125 focs, un dels més elevats de la comarca. Tot seguit es produí una minva que quedà registrada en el fogatge de vers el 1380, que li atribuïa 120 focs, i especialment en el del 1407, que assenyala la important davallada demogràfica del lloc: 43 focs. Allunyada de les comunicacions importants, la seva població (conesins) a partir del segle XV serà sempre migrada: 33 focs el 1515, 45 el 1553. Al segle XVIII es registren 34 cases el 1706 i el 1714. Al segle XIX només ultrapassà els 600 h el 1860, en què assolí el seu màxim amb 607 h, que davallaren a 522 h el 1877. El segle XX, que s’inicià amb 451 h el 1900, marcà una certa recuperació fins el 1936 (479 h el 1910; 511 el 1920, 486 el 1930 i 475 el 1936), que s’estroncà després de la guerra civil, i passà a sofrir una minva progressiva que s’accentuà al decenni dels anys seixanta als setanta (267 h el 1960 i 144 h el 1975). La població va recuperar una certa estabilitat durant els anys vuitanta, bé que mantingué la tendència a la baixa. El 1981 tenia 145 h, 104 el 1996 i 133 el 2005.
La principal activitat econòmica és l’agricultura, dedicada gairebé en la seva totalitat al secà. La vinya, que al començament del segle XX havia estat important, va anar minvant progressivament fins a desaparèixer del tot. Per contra, els cereals (blat i ordi) han esdevingut el conreu predominant. Hom produeix també ametllers. El terreny inculte és ocupat per pasturatges, ermots, bosc (principalment pins i roures) i garriga. Les activitats ramaderes, centrades sobretot en els ramats de bestiar oví i cabrum, constitueixen una font d’ingressos complementària.
El poble de Conesa
El poble (705 m) de Conesa és situat vora la riera de les Hortes, que el limita per la part de llevant, i la de les Escodines, per la banda de ponent. Emmurallat des del segle XIV, conserva encara els dos portals: el Portal Reial o de Sant Antoni, a llevant, a l’ingrés del camí de Santa Coloma de Queralt; i el de Santa Maria, a la banda de ponent, davant el camí de Forès. Els cinc carrers situats dins el clos emmurallat tenen un caràcter eminentment medieval, estrets i tortuosos; en destaca el carrer de Revalla, lloc on era enclavat el petit call jueu. A banda i banda del raval de Rocafort es construïren habitatges modernament. L’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és d’estil gòtic auster, construïda entre el 1335 i el 1347, si bé conserva una arcada romànica molt més antiga. El projecte inicial de l’església quedà inacabat en una tercera part. En una fornícula situada damunt la portalada del temple es troba una bella imatge gòtica de la Verge, amb dos àngels als costats. Conserva una creu processional d’argent del segle XV. L’església és coronada per un bell i enlairat campanar (28 m) iniciat el 1399.
Al costat de l’església hi ha la Casa Delmera de Santes Creus, bastida el 1569 al lloc (el Castell) on hi havia el castell dels Montpaó (castlans de Conesa) per l’abat fra Jeroni de Contijoc, l’escut del qual i el del monestir presideixen la façana. Davant el Portal Reial, extramurs i a l’altra banda de la riera de les Hortes, hi ha les restes de la capella de Sant Antoni, annexa a l’hospital que hi hagué, construït a partir de vers el 1387.
Al novembre se celebra la festa major d’hivern i la festa major d’estiu s’escau a l’agost.
Altres indrets del terme
A la part occidental del terme, als contraforts ponentins de la serra del Pla de Maria, hi ha el despoblat de Savella, Saella o Savallà de l’Abadiat, actualment conegut pel titular de l’antiga parròquia, Sant Pere de Savella. Situat al cim d’un pujolet que domina la vall del Fonoll, fou poblat des de molt antic —Ipsa Vetula, diuen els documents— i passà a Santes Creus el 1383 arran del canvi de la batllia de Sarral amb Forès, el Fonoll, Savella, Conesa, Torlanda i la quadra de Saladern, fet entre Pere el Cerimoniós i el monestir cistercenc. En aquesta última data Savella només tenia nou vassalls del monestir; al començament, però, del segle XV el lloc fou absolutament despoblat a conseqüència de la Pesta Negra, de manera que el 1441 Santes Creus obtingué per comís la propietat del lloc i féu posteriorment noves concessions de terres a nous pobladors. La mantingué fins a les lleis desamortitzadores del segle XIX. Al començament del segle XIX hi habitaven quatre famílies i en l’actualitat és deshabitat.
L’església parroquial, dedicada a sant Pere, és romànica, i fou bastida al final del segle XII i principi del XIII. És d’una sola nau, amb volta lleugerament apuntada i absis semicircular; presenta diversos períodes constructius. En destaca la portada romànica, que presenta capitells amb motius zoomòrfics. S’hi conserva una imatge de pedra, de dimensions superiors a les naturals, de sant Pere, que fou molt venerada pels fidels dels pobles veïns. S’hi celebrava festa major i romeria el dia del titular de l’església. Entre la fi del segle XI i el 1154 la parròquia depenia del bisbat de Vic. Vers el 1154 va passar a l’arxidiòcesi de Tarragona. El 1977 fou declarada monument historicoartístic.
Al pujolet on és l’església, vers el N, al costat del camí que anava cap al Fonoll, es troben les restes de l’antiga població de Savella, consistents en una quinzena de petits habitatges al voltant d’una torre rodona —l’antic castell de Savella—, de la qual només es conserven les rengleres de la base; el castell fou bastit probablement al segle XI.
Als estreps meridionals dels plans de Conesa, a la dreta de l’actual carretera de Rocafort a Conesa, al cim d’un pujol hi ha el despoblat de Torlanda. El 13 d’octubre de 1178 l’adquiria Alfons I per donació de Bernat de Piles i de Berenguer Company. Passà a Santes Creus juntament amb Conesa. El fogatge del 1378 hi enregistra 12 focs; als segles XVIII i XIX només hi habitaven dues famílies; al començament del segle XX fou totalment abandonat. L’església era dedicada a santa Llúcia, bastida al segle XVIII, i avui és totalment enderrocada. La imatge de la titular fou traslladada a la parròquia de les Piles, de la qual depenia l’església. Celebrava romeria el 13 de desembre, a la qual concorria gent de Conesa, Rocafort, les Piles, Vallverd i Biure.
A la part nord-occidental del terme, a uns 6 km de la vila de Conesa, i a la vora de la riera de Saladern o de Conesa, hi ha l’antiga quadra de Saladern o d’Aladern, que passà a Santes Creus juntament amb Conesa. Havia tingut castell (castell de Saladern) i església, construïda al començament del segle XIV, dels quals només resten ruïnes. A mitjan segle XX ja era totalment deshabitat.
Es conserven dues creus de terme: la Creueta, al camí de Forès, i la Creu, al camí de Santa Coloma. Aquesta última, probablement del segle XIV, amb la columna vuitavada de 8 m d’alçada, és coronada per una pinya historiada amb figures, i al seu damunt apareixen els escuts de Catalunya i de Santes Creus. La creu és trencada.
Dins el terme s’han fet diverses troballes arqueològiques: sepulcres de fossa del Neolític a la partida de les Comes, al costat del barranc de les Escodines, 1 km al SW de la vila; restes de terrissa romana a la partida del Clot de l’Hospital i sepulcres de lloses altmedievals.
La història
L’erm de Conesa, situat dins el comtat de Barcelona o Osona, fou concedit per Ramon Berenguer I i Elisabet, al desembre del 1043, als consorts Bernat Sunifred i Amaltruda. El lloc o parròquia de Conesa és esmentat en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i inici del XII. Va passar a l’arxidiòcesi de Tarragona entorn del 1154. El 1210 Pere I el donà a Guillem de Guardiolada en feu, juntament amb la Sala de Comalats. Conesa esdevingué senyoria de Santes Creus al segle XIV. El monestir s’hi havia introduït el 1287 arran de la donació d’Alfons el Franc dels drets de la castlania de Bernat de Montpaó. Més tard, Jaume II, a instàncies del monestir, concedí el 1319 el privilegi de mercat setmanal tots el dimecres de l’any a Conesa. El mateix monarca, el 1327, donà a Santes Creus una part de la quèstia que hi percebia, i el 1383 el rei Pere concedí la total jurisdicció de Conesa al monestir. El 1390 Joan I atorgà a Santes Creus el privilegi pel qual el monestir podia tenir deu cases de jueus en el lloc. A la fi del segle XVI la Universitat de Conesa inicià un llarg plet contra el monestir contradient la jurisdicció civil i criminal i al·legant que pertanyia al rei. La jurisdicció, però, fou confirmada per l’audiència als cistercencs, els quals posseïren el lloc fins a la fi de les senyories.