Constituïda gràcies a la Federació de Treballadors Agrícoles de Llevant i a la Federació de Societats Obreres del Grau, celebrà el seu primer congrés a València els dies 1-3 de desembre de 1919, amb delegats que representaren 142 943 obrers. En un segon congrés (Castelló de la Plana, desembre del 1922) els treballadors afiliats foren 42 517. En aquells anys s’afirmaren com a dirigents Jaume Aragó, Rafael Vidiella, Domènec Torres, Joan Rueda, Romà Cortès i Eusebi C. Carbó, que dirigí Solidaridad Obrera de València, l’òrgan de premsa de la regional. A partir del 1931 fou dominada majoritàriament pels trentistes, especialment Joan López i Domènec Torres, i després del quart congrés, celebrat a Alcoi al setembre del 1932 amb delegats de 70 295 treballadors, els principals sindicats de València s’uniren als Sindicats d’Oposició. Iniciada la guerra civil, participà en la constitució del Comitè Executiu Popular de Llevant, instà la creació del Consell d’Economia i demanà el dret d’autodeterminació per a la “regió valenciana” (novembre del 1936). El seu acord amb la UGT afavorí el desenvolupament de la col·lectivització agrària al País Valencià.