Anomenada oficialment Conferència de l’Àfrica Occidental, hi participaren delegats de Rússia, Àustria-Hongria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, els Estats Units, Suècia, Noruega, Turquia, Itàlia i els Països Baixos, i Bismarck n'ocupà la presidència. La conferència deliberà la creació de l’estat independent del Congo, sota la sobirania del rei Leopold II de Bèlgica, acordà la llibertat de navegació pels rius Níger i Congo i proclamà la neutralitat del territori congolès. Els membres s’obligaren a notificar les annexions i els tractats de protectorat. Jurídicament, consolidà la teoria de les zones d’influència, i foren creades les bases per a l’expansió imperialista i el posterior repartiment de l’Àfrica entre les potències colonials.