A banda de l’anàlisi i les projeccions a partir de l’estat de la demografia mundial, hom hi impulsa pautes de política demogràfica. Des de la primera, celebrada a Roma el 1954, en què només hi prengueren part 74 estats, el nombre de participants no ha cessat d’augmentar: Belgrad (1965) en reuní 88, Bucarest (1974), 138; Mèxic (1984), 147; el Caire (1994), 175. Al llarg d’aquests anys, l’èmfasi sobre els temes tractats i el seu enfocament ha anat variant: així, de la reconstrucció demogràfica posterior a la Segona Guerra Mundial, hom passà als aspectes metodològics i de coordinació de polítiques demogràfiques. Més endavant adquiriren rellevància la superpoblació, i també les mesures per a aturar-la; consegüentment, hom donà un fort impuls a la planificació familiar. En les darreres edicions hom ha situat l’anàlisi i les polítiques demogràfiques en el context del subdesenvolupament i el creixement econòmic.