Pot adoptar tres modalitats diverses: subscripció confirmativa, per la qual el nou sobirà signava un privilegi anterior, per manifestar la pròrroga dels drets concedits; renovació legal d’uns drets adquirits, sense esmentar cap document previ; i confirmació diplomàtica d’un document anterior, que el notari tenia davant d’ell i que era citat totalment o en part. Algunes cancelleries, com la francesa, empraren els verbs legimus o vidimus a l’exordi del document confirmatiu, interpretats a Castella, des d’Alfons el Savi, per les formes verbals vi o viemos ; a la mateixa cancelleria, des de Ferran IV, l’expedició anava precedida d’una petició formal, de la qual hom feia esment al text de l’escriptura. A la cancelleria catalanoaragonesa hom solia fer confirmacions tan sols de privilegis solemnes o de convenis i acords entre sobirans. Són característiques les confirmacions, a voltes col·lectives, dels privilegis de la ciutat de Barcelona, atorgades pels nous monarques.
f
Diplomàtica i altres branques