L’evolució fonètica i semàntica dona lloc a formes el sentit de les quals és susceptible de confusió; aleshores la llengua té tendència a donar prioritat a una d’elles. En gascó, per exemple, l’evolució fonètica comportà l’homonímia del mot gat (cattus > ‘gat’) amb el de gall (gallus > ‘gat’). Però aquest últim fou substituït per una formació d’origen expressiu: bigey (‘vicari’), amb la qual era resolt el conflicte homonímic.
m
Lingüística i sociolingüística