Sixt V (1588) fou el primer a estructurar el cos de les congregacions i fixà en 15 llur nombre. El 1908 Pius X procedí a una reorganització global, i el 1967 Pau VI promulgà una nova ordenació. L’any 1988 tingué lloc una nova reorganització de la cúria romana. Hom establí nou congregacions: de la doctrina de la fe, per a les Esglésies orientals, del culte diví i de la disciplina dels sagraments, de les causes dels sants, per als bisbes —de la qual depèn la comissió pontifícia per a l’Amèrica Llatina—, per a l’evangelització dels pobles, per al clergat —de la qual depèn la comissió pontifícia per a la conservació del patrimoni artístic i històric—, per a les institucions de vida consagrada i per a les societats de vida apostòlica, dels seminaris i dels instituts d’estudis. Així mateix, hom establí dotze consells pontificis (per als laics, per a la unitat dels cristians, per a la família, de la justícia i de la pau, Cor Unum , de la pastoral per als emigrants i els itinerants, de la pastoral per al personal sanitari, de la interpretació dels textos legislatius, per al diàleg interreligiós, per al diàleg amb els no-creients, de la cultura, de les comunicacions socials), tres tribunals (penitenciaria apostòlica, signatura apostòlica i rota romana), i tres oficines (cambra apostòlica, administració del patrimoni de la seu apostòlica i prefectura dels afers econòmics de la Santa Seu). Hi ha altres organismes menors, i tot plegat és coordinat per la secretaria d’estat, l’òrgan més directament vinculat amb el papa.
f
Cristianisme