Les negociacions facilitaren diversos acords parcials signats al marge del congrés. Així, el tractat de Madrid (1721) fou signat entre França, la Gran Bretanya i Felip V de Castella. L’emperador Carles VI reconegué (1724) els drets successoris de l’infant Carles, fill de Felip V, als ducats italians de Parma i Toscana a canvi del reconeixement del dret a la successió d’Àustria de la seva filla Maria Teresa. L’incompliment per part de França del compromís matrimonial entre Lluís XV i la filla de Felip V, Maria Anna Victòria, afavorí la signatura del tractat de Viena entre aquest (que es retirà al congrés) i Carles VI; a la vegada, França signà amb la Gran Bretanya i Prússia l' aliança de Hannover , amb la qual Carles VI decidí de negociar per separat. El 1727 es clausurà el congrés amb la signatura d’uns preliminars per la pau i la decisió de celebrar un congrés a Soissons.