Congrés dels Diputats

Cos legislatiu de la monarquia espanyola, des del 1837 fins al 1923 i des del 1976, el qual, amb el senat, forma les Corts Generals.

Els seus precedents són l’Estamento del Pueblo (constitució del 1808) i l’Estamento de Procuradores del Reino (estatut reial del 1834). La constitució del 1837 fou la primera que utilitzà aquest nom per designar la cambra de diputats. A la constitució republicana del 1931 el Congrés dels Diputats era sinònim de corts. Després de l’etapa franquista fou restablert per la llei de Reforma Política (aprovada per les Corts el novembre del 1976 i per referèndum el desembre del mateix any); la Constitució del 1978 consagrà definitivament la seva reinstauració. És format per 350 diputats elegits per sufragi universal cada quatre anys.

El 21 setembre de 2023 el ple del Congrés aprovà per 180 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts per Catalunya, PNB, Bildu, BNG i CC) i 170 en contra (PP, Vox i UPN) la reforma del seu reglament intern per la qual es permet explícitament als diputats l’ús del català, l’occità, el basc i el gallec en les seves intervencions.