Hi assistiren quinze delegats (els quatre representants de la Federació Regional Espanyola, Farga Pellicer, González Morago, Marselau i Alerini, més Bakunin, Fanelli, Guillaume, Malatesta, Cafiero, Costa, etc.) en nom de cinc federacions regionals (Espanya, Itàlia, França, Jura i els Estats Units). Hom aprovà un pacte d’amistat, solidaritat i defensa mútua entre federacions lliures (Pacte de Saint-Imier), que, en contra de les ressolucions del Congrés de la Haia, proclamava la quasi total autonomia de les federacions, denunciava l’autoritarisme del consell general de l’AIT i es negava la conveniència de formar un partit polític de la classe obrera. La reunió significà l’explícita escissió de la Primera Internacional, amb la creació d’una nova AIT “antiautoritària” o anarquista.