Al primer congrés (Barcelona, juliol del 1932), presidit per Alexandre Soler i March i que aplegà 117 arquitectes de tots els Països Catalans, hom intentà d’establir els fonaments de les lleis que dins l’Estatut de Catalunya havien de regular l’urbanisme i l’habitació; hi destacaren les ponències de Rubió i Tudurí ( Relacions entre les urbanitzacions locals i un pla regional o nacional ), de Ricard Giralt i Casadesús (sobre la llei d’urbanisme i l’especulació dels terrenys a les ciutats) i de Ramon Puig-Gairalt (sobre barriades obreres). El segon congrés (Tarragona, octubre del 1935), presidit per Amadeu Llopart i que aplegà 150 congressistes, amb assistència de diverses institucions artístiques i culturals catalanes, tingué un caire menys programàtic i polític, però continuà la mateixa temàtica; hi destacà la ponència de Puig-Gairalt ( Possibles solucions de la crisi del ram de la construcció ).