La tecnologia RISC es basa a definir un conjunt, el més reduït possible, d’instruccions molt properes a la màquina, i per tant molt ràpides. El resultat són microprocessadors de complexitat petita, i per tant menys costosos de dissenyar i de produir que els microprocessadors CISC, si bé la complexitat es transfereix cap al programari. Malgrat això, hi ha qui opina que aquest no és pas un inconvenient ja que l’ús d’un conjunt reduït d’instruccions, si bé pot fer els programes més llargs, també els pot fer més entenedors si se segueixen certes metodologies de programació; mentre que l’ús d’un conjunt ric d’instruccions pot generar més confusió que ajut, en permetre fer una mateixa cosa de moltes maneres diferents. Els microprocessadors RISC aparegueren al mercat al final de la dècada del 1980, i des de llavors s’han anat introduint en molts camps, tot i que avui dia la majoria dels ordinadors personals estan basats en un microprocessador CISC, amb un conjunt d’instruccions que pot superar els 100 elements.
m
Electrònica i informàtica