El conjur es basa en la convicció que la valor suprema és la vitalitat. Per això, en moltes religions només pot fer conjurs qui es troba en estat de màxima excitació vital (trànsit). Són signes de conjur els objectes “porta fortuna” o accions que desvien en d’altres un malefici (gests o símbols fàl·lics, o, més en general, sexuals, com a màxima manifestació de vitalitat). De vegades el conjur esdevé exorcisme. Al poble d’Israel i a l’Església Catòlica, a causa de llur monoteisme, el conjur és una interpel·lació a Déu perquè aparti els mals esperits o qualsevol perill, o bé a una persona per fer-li dir en nom de Déu la veritat. Un dels conjurs més coneguts és l’exorcisme del ritu del baptisme.
m
Esoterisme