conocèfal

Conocephalum conucum (nc.)

m

Botànica

Hepàtica tal·losa, de l’ordre de les marcancials, molt freqüent en els llocs humits i ombrívols, de tal·lus gran (de 10 a 20 cm) i robust, ramificat, lluent, amb arèoles grosses centrades per porus en relleu.