Conques

Vista general del poble de Conques (Pallars Jussà)

© CIC-Moià

Vila (635 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), al peu del mont de Conques (697 m alt.), a la dreta del riu de Gavet (anomenat també riu de Conques).

L’església parroquial (Sant Miquel), edificada sobre la primitiva romànica, conserva el Sant Crist de Conques, imatge gòtica procedent de Covet. L’església conserva també la imatge de la Mare de Déu de les Esplugues, una talla romànica de fusta policromada d’uns 60 cm d’alçada datada a principis de segle XII. Custodiada pels veïns des del 1978 i restaurada el 1999, fou retornada el 2016 a l'església després d’adequar un espai en una capella lateral. El castell de Conques, arruïnat, és esmentat ja el 1055. Fou dels comtes de Barcelona (s. XI) i dels d’Urgell; passà a la jurisdicció dels barons d’Orcau, els quals hi fundaren, vers el 1342, un convent de clarisses (Santa Maria de Conques), posat per l’infant Enric d’Aragó sota salvaguarda reial el 1483 i que Urbà VIII suprimí el 1624. En la guerra civil de 1936-39 hi hagué el front des del març de 1938 fins al gener del 1939; la població restà molt destruïda.

Fou municipi independent fins el 1970, data en què s’incorporà al nou municipi d’Isona i Conca Dellà. L’antic terme comprenia, a més, el lloc de Castelltallat, el santuari de les les Esplugues i l’hostal de Jaumet de l’Obac.