La consanguinitat constitueix impediment, dins uns graus determinats, per al matrimoni (àdhuc per al civil), i en uns casos és dispensable i en uns altres no; genera l’obligació d’ajuda alimentària fins al segon grau de consanguinitat, dóna dret a la successió intestada fins al quart grau, i produeix l’exempció, l’atenuació o l’agreujament de la pena o bé la tipificació del delicte quan és comès entre parents pròxims. El parentiu de consanguinitat pot ésser lineal (transmès per línia directa, de pares a fills) o col·lateral ( col·lateralitat ). La computació de la consanguinitat, segons el dret romà i el dret civil espanyol, es fa per graus: en la línia directa hom compta per generacions, i en la col·lateral hom puja fins al tronc comú i baixa després fins a la persona computada; o sia que, entre germans, és el segon grau, entre oncles i nebots, el tercer grau, etc. El dret canònic difereix en la computació de grau dels col·laterals, perquè, bé que compta per generacions, si el tronc de cada una és distint pren només el nombre del més llarg.
f
Dret canònic
Dret civil