Concepte encunyat pel sociòleg i etnòleg francès Émile Durkheim, la inclusió de creences i sentiments, és a dir, d’elements alhora cognitius i emocionals, morals o religiosos, introdueix la interessant ambigüitat de poder-lo considerar “consciència col·lectiva” o “inconsciència col·lectiva”. Dins el conjunt de l’obra de Durkheim aquest concepte resulta cabdal. Fonamentalment perquè significa una manera sociològica d’enfrontar-se als fenòmens ideacionals. Això significa que Durkheim entenia que les creences i els sentiments d’un poble es basaven en la realitat dels “fets socials”. Així doncs, l’explicació per a aquests fenòmens era eminentment material, sociològica, car aquestes manifestacions ideològiques, superestructurals, tenien la seva lògica inscrita en la vida social de la comunitat i en les seves vicissituds més quotidianes. Aquest concepte tingué una enorme influència en l’antropologia i la sociologia franceses posteriors a Durkheim i fou bàsic per a la constitució del corpus teòric del funcionalisme i el funcionalisme estructural de l’antropologia social anglosaxona.
f
Antropologia